PERDRE ELS PAPERS I LES FORMES

M’ha sobtat l’article d’opinió de la columna Vox Populi de la setmana passada. Primer, m’ha sorprès per les afirmacions respecte de l’Ajuntament, totalment falses, i també pel to utilitzat de manca de respecte que destil·la l’escrit envers la meva persona –amb nom i cognoms– i d’altres persones de l’Ajuntament, encara que no les anomeni. No conec la persona que ho signava. No hi he parlat mai i penso que no crec que pugui conèixer-me gaire, ni pel que fa a l’àmbit personal ni al professional, ni al privat ni al públic. I tot i així, emet un judici de valor respecte de la meva persona i trajectòria, tot d’una, i en negatiu, per descomptat. I això que no em coneix.
Em sembla una manca d’ètica i de rigor molt greu. Li podria dir que és impropi d’una bona periodista, però no li ho diré, perquè no ho és. Escriu articles, però no és periodista. Li podria dir que especula i no argumenta, però no li ho diré. Opina que no sé d’economia, però no diu en què. Diu que vull confondre la gent, però tampoc diu com ni en què. Li podria dir el mateix a vostè, ja que, sense citar cap exemple, parla d’irregularitats en l’Ajuntament, de situacions incòmodes i de nerviosisme –i res de tot això és cert–. Per aquesta mateixa regla, li podria dir que escriu sobre el que escolta d’oïdes de la part demandant –el PSC– i fa d’altaveu, o bé escriu el que li han dit que escrigui, però tampoc no li ho diré.
Cita, això sí, el recurs que hem presentat al Jutjat per una resolució contra una modificació de crèdit. Aquí dóna a entendre que ha analitzat l’argumentació jurídica –que sí que n’hi ha– i que hem presentat, perquè també la qualifica negativament, però no diu en què es basa per afirmar-ho. També sorprèn que vostè –no sé si té gaire experiència o fins i tot formació acadèmica adequada i finalitzada– qüestioni els serveis jurídics de l’Ajuntament del Vendrell. Davant d’aquesta manca d’arguments, podria dir-li que vostè no és precisament un exemple de bona praxi sobre com escriure articles, però tampoc no li ho diré, perquè potser sí que ha llegit les argumentacions, però no les ha entès.
Hi ha una cosa en la qual sí que té raó: jo vaig dir –entre moltes altres coses– que la sentència l’havia redactat un jutge substitut. Perquè és veritat. Però això només vol dir que la sentència va redactar-la un jutge substitut, ni més ni menys. En cap cas he manifestat –ni jo ni ningú del meu grup– que aquest jutge no estigui legitimat, ni que la sentència no s’ajusti a dret, ni que no acatem la sentència. Ho acatem –només faltaria–, però no hi estem d’acord i, legítimament, presentem recurs d’apel·lació amb els nostres arguments. Per a la seva informació, ha de saber que fer expedients de modificació del pressupost és habitual i legal, i en fan TOTS els ajuntaments. I per posar un exemple, en l’anterior legislatura municipal, l’equip de govern socialista del Vendrell va actuar de la mateixa manera en cinc expedients de modificació –i era legal (?), com el que ara es qüestiona per il·legal (?). Oi que és xocant?–.
Per acabar, li podria dir que les seves paraules i idees envers aquest cas són molt semblants a les que ha fet fins ara el PSC del Vendrell i que potser vostè hi està molt vinculada, però no li ho diré. I un altre cop, abans de realitzar un escrit, li recomano, si m’ho permet, que se n’informi bé i que no perdi els papers ni les formes ni que caigui en desqualificacions personals. És molt lleig i diu molt poc de la persona que escriu, i encara més si escriu cada setmana.
Com que no ens coneixem i vull continuar pensant que vostè vol opinar i informar davant els seus lectors des de la imparcialitat i la professionalitat, estic a la seva disposició, com ho estic de la resta de professionals de la informació i de tots els ciutadans del Vendrell, encara que no estiguin d’acord amb mi políticament, ja que, encara que vostè no ho sàpiga perquè no em coneix, treballo per a tothom, per igual.
Joan Maria Diu i Sagués
Regidor d’Hisenda de l’Ajuntament del Vendrell