Avui dia 27 d’abril Samuel Morse fa l’aniversari tot i que fa ja alguns anys que es mort (1872)el sr. Morse va revolucionar el mon de les telecos, aquest personatge va inventar el codi Morse i el telègraf .
El seu latent interès pels assumptes de l'electricitat es va concretar durant el retorn d'un viatge per Europa. Quan estudiava a Yale va aprendre que si s'interrompia un circuit es veia un fulgor i se li va ocórrer que aquestes interrupcions podien arribar a usar-se com un mitjà de comunicació. Aquesta possibilitat el va obsessionar. Quan va tornar d'aquell viatge, l'any 1832, ja havia dissenyat un incipient telègraf i començava a desenvolupar la idea d'un sistema telegràfic de filferros amb un electroimant incorporat. El 6 de gener de 1833, Morse realitzà la primera demostració pública del seu telègraf. A l'edat de quaranta-un anys, es va internar en la tasca de construir un telègraf pràctic i despertar l'interès del públic i del govern en l'aparell per a després engegar-lo. En 1835 va aparèixer el primer model telegràfic que va desenvolupar Morse.
El 1838 havia perfeccionat ja el seu codi de senyals, que a força de punts i ratlles va arribar a conèixer-se i usar-se mundialment com a "Codi Morse". Va intentar implantar línies telefòniques primer a Estats Units i després a Europa, però ambdós intents van fracassar. Per fi, Morse va aconseguir que davant el Congrés del seu país es presentés un projecte de llei per a proporcionar-li 30.000 dòlars designats a construir una línia telegràfica de 60 km de longitud. Diversos mesos després el projecte va ser aprovat, i la línia s'estendria al llarg de 37 milles entre Baltimore i Boston. El 24 de maig de 1844, Morse va transmetre un missatge que es faria famós: "Quin ens ha forjat Déu" "What hath God wrought" (una cita bíblica, Nombres 23:23) des de la Suprema Cort dels EUA a Washington al seu assistent, Alfred Vail, a Baltimore. A pesar del notabilitat del seu treball, Morse hagué d'enfrontar-se a l'oposició de supersticiosos que culpaven el seu invent de tots els mals. A més, l'invent estava sent desenvolupat simultàniament en altres països i per altres científics, pel que Morse es va veure embolicat en llargs litigis per a obtenir els drets del seu sistema; drets que li van ser reconeguts en 1854 per la Cort Suprema dels Estats Units. Amb el seu invent, Morse va guanyar una gran fortuna amb la qual va comprar una extensa propietat, i en els seus últims anys es va dedicar a fer obres filantròpiques, aportant sumes considerables a universitats com el Vassar College i la Universitat de Yale a més d'associacions missioneres i de caritat.
El seu latent interès pels assumptes de l'electricitat es va concretar durant el retorn d'un viatge per Europa. Quan estudiava a Yale va aprendre que si s'interrompia un circuit es veia un fulgor i se li va ocórrer que aquestes interrupcions podien arribar a usar-se com un mitjà de comunicació. Aquesta possibilitat el va obsessionar. Quan va tornar d'aquell viatge, l'any 1832, ja havia dissenyat un incipient telègraf i començava a desenvolupar la idea d'un sistema telegràfic de filferros amb un electroimant incorporat. El 6 de gener de 1833, Morse realitzà la primera demostració pública del seu telègraf. A l'edat de quaranta-un anys, es va internar en la tasca de construir un telègraf pràctic i despertar l'interès del públic i del govern en l'aparell per a després engegar-lo. En 1835 va aparèixer el primer model telegràfic que va desenvolupar Morse.
El 1838 havia perfeccionat ja el seu codi de senyals, que a força de punts i ratlles va arribar a conèixer-se i usar-se mundialment com a "Codi Morse". Va intentar implantar línies telefòniques primer a Estats Units i després a Europa, però ambdós intents van fracassar. Per fi, Morse va aconseguir que davant el Congrés del seu país es presentés un projecte de llei per a proporcionar-li 30.000 dòlars designats a construir una línia telegràfica de 60 km de longitud. Diversos mesos després el projecte va ser aprovat, i la línia s'estendria al llarg de 37 milles entre Baltimore i Boston. El 24 de maig de 1844, Morse va transmetre un missatge que es faria famós: "Quin ens ha forjat Déu" "What hath God wrought" (una cita bíblica, Nombres 23:23) des de la Suprema Cort dels EUA a Washington al seu assistent, Alfred Vail, a Baltimore. A pesar del notabilitat del seu treball, Morse hagué d'enfrontar-se a l'oposició de supersticiosos que culpaven el seu invent de tots els mals. A més, l'invent estava sent desenvolupat simultàniament en altres països i per altres científics, pel que Morse es va veure embolicat en llargs litigis per a obtenir els drets del seu sistema; drets que li van ser reconeguts en 1854 per la Cort Suprema dels Estats Units. Amb el seu invent, Morse va guanyar una gran fortuna amb la qual va comprar una extensa propietat, i en els seus últims anys es va dedicar a fer obres filantròpiques, aportant sumes considerables a universitats com el Vassar College i la Universitat de Yale a més d'associacions missioneres i de caritat.
1 comentarios:
En realitat va posar la primera pedra de les noves tecnologies.
Publicar un comentario